Sobre el blog


Aquest blog és dedicat a la poesia araboandalusina (الشعِْرُ الانْدَلُسِي), és a dir a la poesia escrita en àrab en els territoris d'Al-Andalús. Hi anirem recollint informació, imatges, textos, enllaços a vídeos i àudios que hi estiguen relacionats.

Sigueu benvinguts i gaudiu-ne: són petits i grans tresors que hem d'anar recuperant i incorporant a poc a poc a la nostra tradició actual. Sempre que ens siga possible mirarem de localitzar els textos poètics en àrab i confrontar-los amb les traduccions, si és que existeixen, en qualsevol llengua entenedora per a nosaltres (les romàniques i l'anglés, de moment). Qualsevol aportació o correcció serà ben rebuda.

Gràcies!

Salvador Jàfer i Sanxis

València, 25-26 d'agost de 2010. Lluna plena en la Verge.

dijous, 26 d’agost de 2010

ʔIbnu z-Zaqqāq de València: "Epitafi"

ابن الزقاق البلنسي

[نفح ، ٦، ١١٠]

[و قال ابن الزقاق: ويقال: إنها مكتوبة على قبره: [الطويل

أإخوانـنا والمََـوت قد حـال دونـنـا وللمـوت حُكْـم نافذ في الخـلائق
سـبـقـتـكـم للمـوت والعـمر طـتـية وأعـلم أن الكل لا بد لاحـقي
بعيشكم أو بأضطجاعي في الثرى ألم نـك في صفـو مِـن العــيش رئـــق
فمن مر بي فليمضِ لي مترحـمـا ولا يـك منـسـيـا وفـاء الأصـــــادق

[1] ’ā ’iẖwānānā, walmawtu qad ḥāla dūnānā / walilmawti ḥukmun nāfidun fī lẖalā’iqi
[2] sabáqtukumu lilmawti wal‘umru ṭayyatun / wa’a‘lamu ’anna lkulla lā budda lāḥiqī
[3] bi‘ayšikumu ’aw bi’aḍṭiŷā‘iya fī ṯṯarà / ’alam naku fī ṣafwin mina l‘ayši ra’iqi
[4] faman marra bī falyamḍi lī mutaraḥḥiman / wa lā yaku mansiyyan wafā’u l’aṣādiqi

Heus ací l'impressionant epitafi que ʔIbnu z-Zaqqāq (m. 528/530=1133/35) de València va compondre per a si mateix:

"De vora vós, amic, m'ha tret la mort,
llei fatal que ens allunya als humans.
Si m'ha tocat d'anar-hi a mi primer,
un dia, potser prompte, vindreu vós.

Per vida vostra i pel meu somni dolç:
no fou un goig el nostre viure ardent?
Pregueu per mi, els qui passeu per la tomba,
i a l'amistat pagueu la fe jurada."

(Josep Piera, Poemes de l'orient d'Al-Àndalus, Barcelona, 1987, p. 50)

"De vuestro lado me robó la muerte,
inexorable ley de los humanos.
En ella os precedí; pero, a la postre,
no tardaremos en hallarnos juntos.

Decid, por vida vuestra y por mi sueño:
¿No fué nuestro vivir una delicia?
Ore por mi quien por mi tumba pase,
y pague a la amistad la fe jurada.

(Ibn Al-Zaqqāq, Poesías, edición y traducción en verso de Emilio García Gómez, Madrid, 1978, ps. 94-95).

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

L'eloqüència i la saviesa

Sobre l’eloqüència i la saviesa

قال النبيّ صلعم :

"انَّ من البيان لَسحرًا

وان من الشعر حِكَمًا"

El Profeta (que Allāh el beneeixi i li doni pau!) digué: “Certament, hi ha encant en l’eloqüència, i certament, hi ha saviesa en la poesia.”

Ṭabaqātu š-Šāfiʕīyati l-kubrà