Sobre el blog


Aquest blog és dedicat a la poesia araboandalusina (الشعِْرُ الانْدَلُسِي), és a dir a la poesia escrita en àrab en els territoris d'Al-Andalús. Hi anirem recollint informació, imatges, textos, enllaços a vídeos i àudios que hi estiguen relacionats.

Sigueu benvinguts i gaudiu-ne: són petits i grans tresors que hem d'anar recuperant i incorporant a poc a poc a la nostra tradició actual. Sempre que ens siga possible mirarem de localitzar els textos poètics en àrab i confrontar-los amb les traduccions, si és que existeixen, en qualsevol llengua entenedora per a nosaltres (les romàniques i l'anglés, de moment). Qualsevol aportació o correcció serà ben rebuda.

Gràcies!

Salvador Jàfer i Sanxis

València, 25-26 d'agost de 2010. Lluna plena en la Verge.

dissabte, 24 d’agost de 2013

Ibn al-Labbāna: "Au, censor! M'he tret la vergonya."

IBN AL-LABBĀNA


Au, censor! M'he tret la vergonya.
No em prive
de cabirol humà i de beure vi!
Què és la vida sinó amar un dolç cabirol,
esvelt i bru, i atraure els gots
de vi que semblen raigs de sol?
Pareix el vi, quan gira al got,
flama de foc
que la botella torça formant anell.
Dues coses estima el meu cor:
amb tendres conversar i beure vi
i en elles no escolte censor.
No! Jure pel coronat de glòria
que fa córrer els mars
amb el mar del seu regal i guarda les llars.
El rei al-Ma’mūn, que té tots els poders,
únic, sol, d'abundants qualitats.
Quantes lloances alça, quantes cuites aplaca!
Sa dreta fa ploure or pur sobre nosaltres,
després l'esquerra
treu la foscor de la pobresa amb pleniluni de riquesa.
Al seu nom hi ha presagi de conquesta i triomf;
omple de favors tota la gent del món.
Ha resultat en generositat inigualable,
el seu noble renom s'ha alçat i ha ocupat
tots els confins.
Àdhuc el canten els camellers de la caravana.
Es plany una jove perquè s'allunya l'amic.
El dia de la marxa plora de matí
a la riba de la mar i comença a dir:
[...]

A al-Ma’mūn de Toledo

Ana Labarta, Carmen Barceló, Josefina Veglison. València àrab en prosa i en vers. València: Universitat de València, 2011, pàg. 138

diumenge, 7 d’agost de 2011

´Els poemes aràbigo-valencians esperaven la veu de Carles Dénia´

´Els poemes aràbigo-valencians esperaven la veu de Carles Dénia´:

Carles Dénia, amb l'escriptor i fill predilecte de Gandia Josep Piera, presenten hui de forma oficial l'últim disc del cantant, El paradís de les paraules, a la Universitat d'Estiu de Gandia. Aquest 'matrimoni de fet', com ells descriuen l'experiència d'aquest treball conjunt, tenia molt clar que la ciutat que els ha vist nàixer seria la primera en veure'ls junts musicant aquest recull de versos dels poetes àrabs valencians dels segles X fins al XII. Un espectacle únic amb la música de Carles Dénia i el versos recitats per Josep Piera.

Fins ara, el cantant gandià, amb una llarga tradició musical, havia tractat estils musicals molt diversos, des del jazz, flamenc o el cant d'estil valencià, com va fer al seu darrer disc, Tan alta com va la lluna.

En el nou treball, El Paradís de les paraules, el cantant torna a reprendre la música tradicional valenciana, però ara va més enllà i es retroba amb la cultura andalusí. 'Ha sigut un exercici de llibertat artística. Una meditació en què he intentat extraure dels poemes la música que portaven'. Un projecte que, segons diu, reuneix tota la saviesa musical i estilística que ha anat recollint durant la seua carrera.

Per a Josep Piera, que només té elogis per al seu paisà, 'Carles és la veu que fusiona aquests versos de poetes de fa mil anys. És la veu que aporta eixa modernitat, eixa emoció i sentiments que feien falta a aquests poemes i que encara no havien trobat'.

Grups com Al Tall, Urbàlia Rurana, o el cantant Miquel Gil ja havien musicat alguns versos aràbigo-valencians, però aquest Paradís de les paraules, segons Piera, 'és un treball complet, acoblat a la sensibilitat del cantant. Un treball millor que els que havien fet aquests grups, perquè aquests poemes arèbigo-valencians estaven esperant la veu de Carles Dénia, la seua manera de cantar i interpretar els textos, perquè aquests poemes són molt més intimistes, són poemes de jardí i no poemes de plaça'.

El disc és la prova d'un ressorgiment de la música tradicional valenciana, que lluny d'ideologies i militància política pretén reunir textos i tradicions dels avantpassats que van viure a les terres valencianes i que hui en dia, sobretot la gent més jove, està acoblant-los a l'època actual, això sí, aportant la visió personal de cada grup o solista. Per a Josep Piera 'aquesta generació més jove està aportant una visió nova, no arqueològica'. El disc Paradís de les paraules es presenta hui a les 22.30 hores a la Casa de la Marquesa de Gandia. L'entrada és gratuïta.

"

dimecres, 15 de setembre de 2010

Ar-Ruṣāfī de València / الرصافي البلنسي : ‎«D’habitatge, no n’hi ha com la Russafa.»‎


AR-RUṢĀFĪ DE VALÈNCIA‎ / الرصافي البلنسي
‎(Russafa de València, ?, - Màlaga, 572h/1177c)‎

Dades biogràfiques

-ʔIbnu Ḥalliqān 1994, IV, pàgs. 432-433, biografia núm. 671, 3 poemes (D46, 6 ‎versos; D20, 2 versos; D3); data i lloc de la mort, explicació del gentilici i de les ‎distintes Russafes del món islàmic.‎

-Ar-Ruṣafī 1980 = Ar-Ruṣafī de Valencia, Poemas, traducción e introducción de T. Garulo, Madrid, Hiperión, 1980, pàgs. 21-28.

Nasqué a la Russafa ‎ de València, ciutat que va cantar amb ‎encesa nostàlgia, i es traslladà amb la família, quan encara era ‎jove, a Màlaga, on va residir fins a la mort, ocorreguda el 1177 ‎‎(572 de l’hègira). Tenim molt poques dades sobre la seua vida. ‎Sabem que no es va casar mai i que era sastre de retocs, un ofici ‎que li va permetre prescindir de mecenes i d’haver de recórrer a ‎elogiar els poderosos per guanyar-se la vida, una independència ‎de què es mostrava orgullós. ‎

Ar-Ruṣāfī tingué la fama de ser el millor poeta del seu temps: els ‎seus poemes descriptius i bàquics són recollits en diverses ‎antologies. Era un poeta neoclàssic, culte i arcaïtzant. Va seguir ‎les petges d’Ibn u Ḫafāğah i d’Ibnu z-Zaqqāq. La seua poesia canta ‎els temes tradicionals: les vetlades dedicades al vi, la descripció ‎de joves, l’amor, els elogis a personatges o les elegies a la mort ‎dels amics.‎

Els crítics àrabs contemporanis el comparen sovint amb ‎l’abbàssida Ibnu r-Rūmī pels seus intents de renovar les ‎metàfores i de crear imatges noves, però en ar-Ruṣāfī domina la ‎imatge visual sobre el concepte intel·lectual.‎


ولا كالرُّصَافَةِ مِنْ مَنْزِلٍ
سقتهُ السحائبُ صوبَ الوَلي‎ ‎/ ولا كالرُّصَافَةِ مِنْ مَنْزِلٍ‎ -1‎
أَحِنُّ إِليها وَمَنْ لي بهـا / وأَين السَّــرِيُّ من المَوْصِلِ ‎-2‎
Transliteració
ولا كالرُّصَافَةِ مِنْ مَنْزِلٍ سقتهُ السحائبُ صوبَ الوَلي

walā karruṣāfati min manzilin saqathu ssaḥāʔibu ṣawba lwalīyi -1‎

أَحِنُّ إِليها وَمَنْ لي بها وأَين السَّرِيُّ من المَوْصِلِ

ʔaḥinnu ʔilayha waman lī bihā waʔayna ssariyyu min almawṣili -2‎
Fonts consultades

‎1.‎ Arruṣāfī 1989 (Dīwān), poema 48, ps. 124;‎
‎2.‎ Adab.com 2005
‎3.‎ Al Hakawati.net (pdf), p. 43 [41]; ‎
‎4.‎ Almaqqarī 1995 (I: 177, notes 2 i 3); ‎
‎5.‎ Ibn Ḫalliqān 1994 (IV: ps. 433): explicació del gentilici Arruṣāfī i de les distintes ‎Russafes del món islàmic; ‎
‎6.‎ Nykl, Muḥ. (pdf), p. 118 [119].‎

Traduccions

‎1.‎ Garulo 1980, p. 43, poema 5: “La Ruṣāfa de Valencia”; ‎
‎2.‎ Nykl 1946, p. 327;

\ Garulo 1980‎
¡No hay morada cual la Ruṣāfa!‎
Lluvias primaverales le dan las nubes.‎
La nostalgia por ella y por los míos
me hace sufrir como al poeta de Mosul.‎
[Nota de Garulo]: Se refiere a al-Sarī ibn Aḥmad al-Kindī al-Raffāʔ (m. h. 976), que vivió en la ‎corte de Sayf al Dawla en Alepo. Igual que al-Ruṣāfī, era sastre de arreglos y vivió lejos de su tierra natal, ‎Mosul, la mayor parte de su vida. [Consultar Al-Maqqarī i Ibnu Ḫalliqān (II, pàgs. 359-362)]‎

\ Nykl 1946‎
‎1.‎ There is no dwellign like Ar-Ruṣafa,‎
May clouds pour over it their friendly streams!‎
‎2.‎ How I long for it, how I wish I were there!‎
\ Jàfer 2010

Versió 1
1.‎ No hi ha un recer com la Russafa
La reguen núvols generosos de primavera.‎
2.‎ L’enyore i també la gent que hi tinc.
[Digueu-me]: On és Sarīyyu el de Mosul?‎
Versió 2
1.‎ D’habitatge, no n’hi ha com la Russafa.‎
‎2.‎ Pel temps de les pluges el reguen els núvols.‎
3.‎ Me n’enyore i també de la gent que hi tinc.‎
4.‎ I Sarīyu el de Mosul, sabeu on para?
Capella de Ministrers / Ensemble Akrami: El jardí perdut.

L'eloqüència i la saviesa

Sobre l’eloqüència i la saviesa

قال النبيّ صلعم :

"انَّ من البيان لَسحرًا

وان من الشعر حِكَمًا"

El Profeta (que Allāh el beneeixi i li doni pau!) digué: “Certament, hi ha encant en l’eloqüència, i certament, hi ha saviesa en la poesia.”

Ṭabaqātu š-Šāfiʕīyati l-kubrà