Sobre el blog
dijous 15 de març de 2012
diumenge 7 d’agost de 2011
´Els poemes aràbigo-valencians esperaven la veu de Carles Dénia´
´Els poemes aràbigo-valencians esperaven la veu de Carles Dénia´:
"
Carles Dénia, amb l'escriptor i fill predilecte de Gandia Josep Piera, presenten hui de forma oficial l'últim disc del cantant, El paradís de les paraules, a la Universitat d'Estiu de Gandia. Aquest 'matrimoni de fet', com ells descriuen l'experiència d'aquest treball conjunt, tenia molt clar que la ciutat que els ha vist nàixer seria la primera en veure'ls junts musicant aquest recull de versos dels poetes àrabs valencians dels segles X fins al XII. Un espectacle únic amb la música de Carles Dénia i el versos recitats per Josep Piera.
Fins ara, el cantant gandià, amb una llarga tradició musical, havia tractat estils musicals molt diversos, des del jazz, flamenc o el cant d'estil valencià, com va fer al seu darrer disc, Tan alta com va la lluna.
En el nou treball, El Paradís de les paraules, el cantant torna a reprendre la música tradicional valenciana, però ara va més enllà i es retroba amb la cultura andalusí. 'Ha sigut un exercici de llibertat artística. Una meditació en què he intentat extraure dels poemes la música que portaven'. Un projecte que, segons diu, reuneix tota la saviesa musical i estilística que ha anat recollint durant la seua carrera.
Fins ara, el cantant gandià, amb una llarga tradició musical, havia tractat estils musicals molt diversos, des del jazz, flamenc o el cant d'estil valencià, com va fer al seu darrer disc, Tan alta com va la lluna.
En el nou treball, El Paradís de les paraules, el cantant torna a reprendre la música tradicional valenciana, però ara va més enllà i es retroba amb la cultura andalusí. 'Ha sigut un exercici de llibertat artística. Una meditació en què he intentat extraure dels poemes la música que portaven'. Un projecte que, segons diu, reuneix tota la saviesa musical i estilística que ha anat recollint durant la seua carrera.
Per a Josep Piera, que només té elogis per al seu paisà, 'Carles és la veu que fusiona aquests versos de poetes de fa mil anys. És la veu que aporta eixa modernitat, eixa emoció i sentiments que feien falta a aquests poemes i que encara no havien trobat'.
Grups com Al Tall, Urbàlia Rurana, o el cantant Miquel Gil ja havien musicat alguns versos aràbigo-valencians, però aquest Paradís de les paraules, segons Piera, 'és un treball complet, acoblat a la sensibilitat del cantant. Un treball millor que els que havien fet aquests grups, perquè aquests poemes arèbigo-valencians estaven esperant la veu de Carles Dénia, la seua manera de cantar i interpretar els textos, perquè aquests poemes són molt més intimistes, són poemes de jardí i no poemes de plaça'.
El disc és la prova d'un ressorgiment de la música tradicional valenciana, que lluny d'ideologies i militància política pretén reunir textos i tradicions dels avantpassats que van viure a les terres valencianes i que hui en dia, sobretot la gent més jove, està acoblant-los a l'època actual, això sí, aportant la visió personal de cada grup o solista. Per a Josep Piera 'aquesta generació més jove està aportant una visió nova, no arqueològica'. El disc Paradís de les paraules es presenta hui a les 22.30 hores a la Casa de la Marquesa de Gandia. L'entrada és gratuïta.
Grups com Al Tall, Urbàlia Rurana, o el cantant Miquel Gil ja havien musicat alguns versos aràbigo-valencians, però aquest Paradís de les paraules, segons Piera, 'és un treball complet, acoblat a la sensibilitat del cantant. Un treball millor que els que havien fet aquests grups, perquè aquests poemes arèbigo-valencians estaven esperant la veu de Carles Dénia, la seua manera de cantar i interpretar els textos, perquè aquests poemes són molt més intimistes, són poemes de jardí i no poemes de plaça'.
El disc és la prova d'un ressorgiment de la música tradicional valenciana, que lluny d'ideologies i militància política pretén reunir textos i tradicions dels avantpassats que van viure a les terres valencianes i que hui en dia, sobretot la gent més jove, està acoblant-los a l'època actual, això sí, aportant la visió personal de cada grup o solista. Per a Josep Piera 'aquesta generació més jove està aportant una visió nova, no arqueològica'. El disc Paradís de les paraules es presenta hui a les 22.30 hores a la Casa de la Marquesa de Gandia. L'entrada és gratuïta.
dilluns 11 de juliol de 2011
diumenge 27 de febrer de 2011
dimecres 15 de setembre de 2010
Ar-Ruṣāfī de València / الرصافي البلنسي : «D’habitatge, no n’hi ha com la Russafa.»
AR-RUṢĀFĪ DE VALÈNCIA / الرصافي البلنسي
(Russafa de València, ?, - Màlaga, 572h/1177c)
Dades biogràfiques
-ʔIbnu Ḥalliqān 1994, IV, pàgs. 432-433, biografia núm. 671, 3 poemes (D46, 6 versos; D20, 2 versos; D3); data i lloc de la mort, explicació del gentilici i de les distintes Russafes del món islàmic.
-Ar-Ruṣafī 1980 = Ar-Ruṣafī de Valencia, Poemas, traducción e introducción de T. Garulo, Madrid, Hiperión, 1980, pàgs. 21-28.
Nasqué a la Russafa de València, ciutat que va cantar amb encesa nostàlgia, i es traslladà amb la família, quan encara era jove, a Màlaga, on va residir fins a la mort, ocorreguda el 1177 (572 de l’hègira). Tenim molt poques dades sobre la seua vida. Sabem que no es va casar mai i que era sastre de retocs, un ofici que li va permetre prescindir de mecenes i d’haver de recórrer a elogiar els poderosos per guanyar-se la vida, una independència de què es mostrava orgullós.
Ar-Ruṣāfī tingué la fama de ser el millor poeta del seu temps: els seus poemes descriptius i bàquics són recollits en diverses antologies. Era un poeta neoclàssic, culte i arcaïtzant. Va seguir les petges d’Ibn u Ḫafāğah i d’Ibnu z-Zaqqāq. La seua poesia canta els temes tradicionals: les vetlades dedicades al vi, la descripció de joves, l’amor, els elogis a personatges o les elegies a la mort dels amics.
Els crítics àrabs contemporanis el comparen sovint amb l’abbàssida Ibnu r-Rūmī pels seus intents de renovar les metàfores i de crear imatges noves, però en ar-Ruṣāfī domina la imatge visual sobre el concepte intel·lectual.
ولا كالرُّصَافَةِ مِنْ مَنْزِلٍ
Transliteracióسقتهُ السحائبُ صوبَ الوَلي / ولا كالرُّصَافَةِ مِنْ مَنْزِلٍ -1أَحِنُّ إِليها وَمَنْ لي بهـا / وأَين السَّــرِيُّ من المَوْصِلِ -2
Fonts consultadesولا كالرُّصَافَةِ مِنْ مَنْزِلٍ سقتهُ السحائبُ صوبَ الوَلي
walā karruṣāfati min manzilin saqathu ssaḥāʔibu ṣawba lwalīyi -1
أَحِنُّ إِليها وَمَنْ لي بها وأَين السَّرِيُّ من المَوْصِلِ
ʔaḥinnu ʔilayha waman lī bihā waʔayna ssariyyu min almawṣili -2
1. Arruṣāfī 1989 (Dīwān), poema 48, ps. 124;
2. Adab.com 2005
3. Al Hakawati.net (pdf), p. 43 [41];
4. Almaqqarī 1995 (I: 177, notes 2 i 3);
5. Ibn Ḫalliqān 1994 (IV: ps. 433): explicació del gentilici Arruṣāfī i de les distintes Russafes del món islàmic;
6. Nykl, Muḥ. (pdf), p. 118 [119].
Traduccions
1. Garulo 1980, p. 43, poema 5: “La Ruṣāfa de Valencia”;
2. Nykl 1946, p. 327;
\ Garulo 1980
¡No hay morada cual la Ruṣāfa![Nota de Garulo]: Se refiere a al-Sarī ibn Aḥmad al-Kindī al-Raffāʔ (m. h. 976), que vivió en la corte de Sayf al Dawla en Alepo. Igual que al-Ruṣāfī, era sastre de arreglos y vivió lejos de su tierra natal, Mosul, la mayor parte de su vida. [Consultar Al-Maqqarī i Ibnu Ḫalliqān (II, pàgs. 359-362)]
Lluvias primaverales le dan las nubes.
La nostalgia por ella y por los míos
me hace sufrir como al poeta de Mosul.
\ Nykl 1946
1. There is no dwellign like Ar-Ruṣafa,\ Jàfer 2010
May clouds pour over it their friendly streams!
2. How I long for it, how I wish I were there!
Versió 1
1. No hi ha un recer com la RussafaVersió 2
La reguen núvols generosos de primavera.
2. L’enyore i també la gent que hi tinc.
[Digueu-me]: On és Sarīyyu el de Mosul?
1. D’habitatge, no n’hi ha com la Russafa.Capella de Ministrers / Ensemble Akrami: El jardí perdut.
2. Pel temps de les pluges el reguen els núvols.
3. Me n’enyore i també de la gent que hi tinc.
4. I Sarīyu el de Mosul, sabeu on para?
dilluns 13 de setembre de 2010
ʔIbnu Ḫafāğah / إبن خفاجة : «Alandalús, paradís de l'eternitat»
ʔIbnu Ḫafāğah / إبن خفاجة
(Alzira, 350h/1058c — 533h/1138c)
الأندلس جنَّة الخُلدِ
يا أهْـلَ أندلــس لله درُكـم ُ / ماء و ظــلٌ و أنهار و أشجــارُما جَنة الخُلد إلا في دِياركُمُ / ولـو تخيرتُ هـــذا كـنتُ أختــارُلا تحسبوا في غد أن تدخلوا سَقَرا / فليس تُدخلُ بعد الجنةِ النارُ
ALANDALÚS, PARADÍS DE L'ETERNITAT
al-ʔandalus ğannatu l-huldi
yā ʔahla ʔandalusin li-llāhi darrukum /
maʔun wa ẓillun wa ʔanhāru wa ašğāru
mā ğannatu l-ḫuldi ʔillā fī diyārikum /
wa law taḫayyartu hāḏā kuntu ʔaḫtāru /
lā tuḥsabū fī ġad ʔan tadḫulū saqaran /
fa-laysa tudḫalu baʕada l-ğannati n-nāru
\ M. Sobh i J. Piera 1986, pàg. 11.
[Español]
¡Oh, gente de al-Andalus, qué dichosos sois!
Agua, sombra, ríos y árboles.
El paraíso de la Eternidad
no está más que en vuestra patria.
Si yo escogiera, por éste optaria.
No temáis entrar en el infierno:
no se castiga con la desdicha
a quienes ya viven en el paraíso.
[Català]
Gent d'al-Andalús, quin goig el vostre!
Aigua i ombra teniu, amb rius i arbres.
El paradís etern és a ca vostra.
Si em deixaren triar, meu me’l faria.
Viviu-lo. No tingueu por de l'infern.
No s’entra al foc després del paradís.
\ J. Piera i Josep R. Gregori, 2007, pàg. 18.
Andalusins, quin goig el vostre!Amina Alaoui: http://open.spotify.com/track/6iYll8tMxuklSWzEtmLDYP
Aigua i ombra teniu, amb rius i arbres.
El paradís etern és a ca vostra.
Si em deixaren triar, meu me'l faria.
Viviu-lo! No tingueu por de l'infern.
Del paradís al foc, no s'hi va mai.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
Pàgines
L'eloqüència i la saviesa