Sobre el blog


Aquest blog és dedicat a la poesia araboandalusina (الشعِْرُ الانْدَلُسِي), és a dir a la poesia escrita en àrab en els territoris d'Al-Andalús. Hi anirem recollint informació, imatges, textos, enllaços a vídeos i àudios que hi estiguen relacionats.

Sigueu benvinguts i gaudiu-ne: són petits i grans tresors que hem d'anar recuperant i incorporant a poc a poc a la nostra tradició actual. Sempre que ens siga possible mirarem de localitzar els textos poètics en àrab i confrontar-los amb les traduccions, si és que existeixen, en qualsevol llengua entenedora per a nosaltres (les romàniques i l'anglés, de moment). Qualsevol aportació o correcció serà ben rebuda.

Gràcies!

Salvador Jàfer i Sanxis

València, 25-26 d'agost de 2010. Lluna plena en la Verge.

dimecres, 15 de setembre del 2010

Ar-Ruṣāfī de València / الرصافي البلنسي : ‎«D’habitatge, no n’hi ha com la Russafa.»‎


AR-RUṢĀFĪ DE VALÈNCIA‎ / الرصافي البلنسي
‎(Russafa de València, ?, - Màlaga, 572h/1177c)‎

Dades biogràfiques

-ʔIbnu Ḥalliqān 1994, IV, pàgs. 432-433, biografia núm. 671, 3 poemes (D46, 6 ‎versos; D20, 2 versos; D3); data i lloc de la mort, explicació del gentilici i de les ‎distintes Russafes del món islàmic.‎

-Ar-Ruṣafī 1980 = Ar-Ruṣafī de Valencia, Poemas, traducción e introducción de T. Garulo, Madrid, Hiperión, 1980, pàgs. 21-28.

Nasqué a la Russafa ‎ de València, ciutat que va cantar amb ‎encesa nostàlgia, i es traslladà amb la família, quan encara era ‎jove, a Màlaga, on va residir fins a la mort, ocorreguda el 1177 ‎‎(572 de l’hègira). Tenim molt poques dades sobre la seua vida. ‎Sabem que no es va casar mai i que era sastre de retocs, un ofici ‎que li va permetre prescindir de mecenes i d’haver de recórrer a ‎elogiar els poderosos per guanyar-se la vida, una independència ‎de què es mostrava orgullós. ‎

Ar-Ruṣāfī tingué la fama de ser el millor poeta del seu temps: els ‎seus poemes descriptius i bàquics són recollits en diverses ‎antologies. Era un poeta neoclàssic, culte i arcaïtzant. Va seguir ‎les petges d’Ibn u Ḫafāğah i d’Ibnu z-Zaqqāq. La seua poesia canta ‎els temes tradicionals: les vetlades dedicades al vi, la descripció ‎de joves, l’amor, els elogis a personatges o les elegies a la mort ‎dels amics.‎

Els crítics àrabs contemporanis el comparen sovint amb ‎l’abbàssida Ibnu r-Rūmī pels seus intents de renovar les ‎metàfores i de crear imatges noves, però en ar-Ruṣāfī domina la ‎imatge visual sobre el concepte intel·lectual.‎


ولا كالرُّصَافَةِ مِنْ مَنْزِلٍ
سقتهُ السحائبُ صوبَ الوَلي‎ ‎/ ولا كالرُّصَافَةِ مِنْ مَنْزِلٍ‎ -1‎
أَحِنُّ إِليها وَمَنْ لي بهـا / وأَين السَّــرِيُّ من المَوْصِلِ ‎-2‎
Transliteració
ولا كالرُّصَافَةِ مِنْ مَنْزِلٍ سقتهُ السحائبُ صوبَ الوَلي

walā karruṣāfati min manzilin saqathu ssaḥāʔibu ṣawba lwalīyi -1‎

أَحِنُّ إِليها وَمَنْ لي بها وأَين السَّرِيُّ من المَوْصِلِ

ʔaḥinnu ʔilayha waman lī bihā waʔayna ssariyyu min almawṣili -2‎
Fonts consultades

‎1.‎ Arruṣāfī 1989 (Dīwān), poema 48, ps. 124;‎
‎2.‎ Adab.com 2005
‎3.‎ Al Hakawati.net (pdf), p. 43 [41]; ‎
‎4.‎ Almaqqarī 1995 (I: 177, notes 2 i 3); ‎
‎5.‎ Ibn Ḫalliqān 1994 (IV: ps. 433): explicació del gentilici Arruṣāfī i de les distintes ‎Russafes del món islàmic; ‎
‎6.‎ Nykl, Muḥ. (pdf), p. 118 [119].‎

Traduccions

‎1.‎ Garulo 1980, p. 43, poema 5: “La Ruṣāfa de Valencia”; ‎
‎2.‎ Nykl 1946, p. 327;

\ Garulo 1980‎
¡No hay morada cual la Ruṣāfa!‎
Lluvias primaverales le dan las nubes.‎
La nostalgia por ella y por los míos
me hace sufrir como al poeta de Mosul.‎
[Nota de Garulo]: Se refiere a al-Sarī ibn Aḥmad al-Kindī al-Raffāʔ (m. h. 976), que vivió en la ‎corte de Sayf al Dawla en Alepo. Igual que al-Ruṣāfī, era sastre de arreglos y vivió lejos de su tierra natal, ‎Mosul, la mayor parte de su vida. [Consultar Al-Maqqarī i Ibnu Ḫalliqān (II, pàgs. 359-362)]‎

\ Nykl 1946‎
‎1.‎ There is no dwellign like Ar-Ruṣafa,‎
May clouds pour over it their friendly streams!‎
‎2.‎ How I long for it, how I wish I were there!‎
\ Jàfer 2010

Versió 1
1.‎ No hi ha un recer com la Russafa
La reguen núvols generosos de primavera.‎
2.‎ L’enyore i també la gent que hi tinc.
[Digueu-me]: On és Sarīyyu el de Mosul?‎
Versió 2
1.‎ D’habitatge, no n’hi ha com la Russafa.‎
‎2.‎ Pel temps de les pluges el reguen els núvols.‎
3.‎ Me n’enyore i també de la gent que hi tinc.‎
4.‎ I Sarīyu el de Mosul, sabeu on para?
Capella de Ministrers / Ensemble Akrami: El jardí perdut.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

L'eloqüència i la saviesa

Sobre l’eloqüència i la saviesa

قال النبيّ صلعم :

"انَّ من البيان لَسحرًا

وان من الشعر حِكَمًا"

El Profeta (que Allāh el beneeixi i li doni pau!) digué: “Certament, hi ha encant en l’eloqüència, i certament, hi ha saviesa en la poesia.”

Ṭabaqātu š-Šāfiʕīyati l-kubrà