Sobre el blog


Aquest blog és dedicat a la poesia araboandalusina (الشعِْرُ الانْدَلُسِي), és a dir a la poesia escrita en àrab en els territoris d'Al-Andalús. Hi anirem recollint informació, imatges, textos, enllaços a vídeos i àudios que hi estiguen relacionats.

Sigueu benvinguts i gaudiu-ne: són petits i grans tresors que hem d'anar recuperant i incorporant a poc a poc a la nostra tradició actual. Sempre que ens siga possible mirarem de localitzar els textos poètics en àrab i confrontar-los amb les traduccions, si és que existeixen, en qualsevol llengua entenedora per a nosaltres (les romàniques i l'anglés, de moment). Qualsevol aportació o correcció serà ben rebuda.

Gràcies!

Salvador Jàfer i Sanxis

València, 25-26 d'agost de 2010. Lluna plena en la Verge.

diumenge, 7 d’agost de 2011

´Els poemes aràbigo-valencians esperaven la veu de Carles Dénia´

´Els poemes aràbigo-valencians esperaven la veu de Carles Dénia´:

Carles Dénia, amb l'escriptor i fill predilecte de Gandia Josep Piera, presenten hui de forma oficial l'últim disc del cantant, El paradís de les paraules, a la Universitat d'Estiu de Gandia. Aquest 'matrimoni de fet', com ells descriuen l'experiència d'aquest treball conjunt, tenia molt clar que la ciutat que els ha vist nàixer seria la primera en veure'ls junts musicant aquest recull de versos dels poetes àrabs valencians dels segles X fins al XII. Un espectacle únic amb la música de Carles Dénia i el versos recitats per Josep Piera.

Fins ara, el cantant gandià, amb una llarga tradició musical, havia tractat estils musicals molt diversos, des del jazz, flamenc o el cant d'estil valencià, com va fer al seu darrer disc, Tan alta com va la lluna.

En el nou treball, El Paradís de les paraules, el cantant torna a reprendre la música tradicional valenciana, però ara va més enllà i es retroba amb la cultura andalusí. 'Ha sigut un exercici de llibertat artística. Una meditació en què he intentat extraure dels poemes la música que portaven'. Un projecte que, segons diu, reuneix tota la saviesa musical i estilística que ha anat recollint durant la seua carrera.

Per a Josep Piera, que només té elogis per al seu paisà, 'Carles és la veu que fusiona aquests versos de poetes de fa mil anys. És la veu que aporta eixa modernitat, eixa emoció i sentiments que feien falta a aquests poemes i que encara no havien trobat'.

Grups com Al Tall, Urbàlia Rurana, o el cantant Miquel Gil ja havien musicat alguns versos aràbigo-valencians, però aquest Paradís de les paraules, segons Piera, 'és un treball complet, acoblat a la sensibilitat del cantant. Un treball millor que els que havien fet aquests grups, perquè aquests poemes arèbigo-valencians estaven esperant la veu de Carles Dénia, la seua manera de cantar i interpretar els textos, perquè aquests poemes són molt més intimistes, són poemes de jardí i no poemes de plaça'.

El disc és la prova d'un ressorgiment de la música tradicional valenciana, que lluny d'ideologies i militància política pretén reunir textos i tradicions dels avantpassats que van viure a les terres valencianes i que hui en dia, sobretot la gent més jove, està acoblant-los a l'època actual, això sí, aportant la visió personal de cada grup o solista. Per a Josep Piera 'aquesta generació més jove està aportant una visió nova, no arqueològica'. El disc Paradís de les paraules es presenta hui a les 22.30 hores a la Casa de la Marquesa de Gandia. L'entrada és gratuïta.

"

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

L'eloqüència i la saviesa

Sobre l’eloqüència i la saviesa

قال النبيّ صلعم :

"انَّ من البيان لَسحرًا

وان من الشعر حِكَمًا"

El Profeta (que Allāh el beneeixi i li doni pau!) digué: “Certament, hi ha encant en l’eloqüència, i certament, hi ha saviesa en la poesia.”

Ṭabaqātu š-Šāfiʕīyati l-kubrà