Poesia Araboandalusina الشِّــــعْرُ الأنْدَلُـــــسِي: PAA001.1003-1070c. ʔIbnu Zaydūn recorda Balànsiya

Sobre el blog

Aquest blog és dedicat a la poesia araboandalusina (الشعِْرُ الانْدَلُسِي), és a dir a la poesia escrita en àrab en els territoris d'Al-Andalús. Hi anirem recollint informació, imatges, textos, enllaços a vídeos i àudios que hi estiguen relacionats.

Sigueu benvinguts i gaudiu-ne: són petits i grans tresors que hem d'anar recuperant i incorporant a poc a poc a la nostra tradició actual. Sempre que ens siga possible mirarem de localitzar els textos poètics en àrab i confrontar-los amb les traduccions, si és que existeixen, en qualsevol llengua entenedora per a nosaltres (les romàniques i l'anglés, de moment). Qualsevol aportació o correcció serà ben rebuda.

Gràcies!

Salvador Jàfer i Sanxis

València, 25-26 d'agost de 2010. Lluna plena en la Verge.

dimecres, 25 d’agost del 2010

PAA001.1003-1070c. ʔIbnu Zaydūn recorda Balànsiya

ʔIBNU ZAYDŪN (1003-1070c)

رَاحَتْ فَصَحّ بهَا السّقِيمْ، ريحٌ معطَّرة ُ النّسيمْ

مقبولَة ٌ هبّتْ قبولاً، فَهْيَ تَعْبَقُ في الشَّمِيمْ
أفَضيضُ مِسْكٍ أمْ بَلَنْسِيَة ٌ لريّاهَا نميمْ
بَلَدٌ، حَبِيبٌ أُفْقُهُ، لفتى ً يحلّ بهِ كريمْ

Traduït de [Terés 1965, 292-93] = Textos poéticos árabes sobre Valencia

El gran poeta cordovés ʔIBNU ZAYDŪN, en tornar a Còrdova, després d’una estada a València escrigué un poema que comença:

[1] Arriba a mi una brisa de bàlsem

que guareix la meua adolorida enyorança,

[2] una brisa dolça que bufa de llevant

i dóna fragància a les meues aromes.

[3] És pols de mesc? O és València

que exhala fins ací el seu perfum deliciós?

[4] Terra estimada! Terra benefactora

per a l’home que hi habita...[1]

[1] Metre kāmil, rima īm. — Cfr. Maqqarī, Nafḥu ṭ-Ṭīb, ed. Caire 1949, vol. IV, p. 253 (=Analectes, II, 184). Trad. per Pérès, Poésie, p. 228 ; 2005 Dīwān, poema [80], p. 117, vv. 1-4 (www.marefah.com).