AR-RUṢĀFĪ DE VALÈNCIA / الرصافي البلنسي
(Russafa de València, ?, - Màlaga, 572h/1177c)
Dades biogràfiques
-ʔIbnu Ḥalliqān 1994, IV, pàgs. 432-433, biografia núm. 671, 3 poemes (D46, 6 versos; D20, 2 versos; D3); data i lloc de la mort, explicació del gentilici i de les distintes Russafes del món islàmic.
-Ar-Ruṣafī 1980 = Ar-Ruṣafī de Valencia, Poemas, traducción e introducción de T. Garulo, Madrid, Hiperión, 1980, pàgs. 21-28.
Nasqué a la Russafa de València, ciutat que va cantar amb encesa nostàlgia, i es traslladà amb la família, quan encara era jove, a Màlaga, on va residir fins a la mort, ocorreguda el 1177 (572 de l’hègira). Tenim molt poques dades sobre la seua vida. Sabem que no es va casar mai i que era sastre de retocs, un ofici que li va permetre prescindir de mecenes i d’haver de recórrer a elogiar els poderosos per guanyar-se la vida, una independència de què es mostrava orgullós.
Ar-Ruṣāfī tingué la fama de ser el millor poeta del seu temps: els seus poemes descriptius i bàquics són recollits en diverses antologies. Era un poeta neoclàssic, culte i arcaïtzant. Va seguir les petges d’Ibn u Ḫafāğah i d’Ibnu z-Zaqqāq. La seua poesia canta els temes tradicionals: les vetlades dedicades al vi, la descripció de joves, l’amor, els elogis a personatges o les elegies a la mort dels amics.
Els crítics àrabs contemporanis el comparen sovint amb l’abbàssida Ibnu r-Rūmī pels seus intents de renovar les metàfores i de crear imatges noves, però en ar-Ruṣāfī domina la imatge visual sobre el concepte intel·lectual.
ولا كالرُّصَافَةِ مِنْ مَنْزِلٍ
سقتهُ السحائبُ صوبَ الوَلي / ولا كالرُّصَافَةِ مِنْ مَنْزِلٍ -1
أَحِنُّ إِليها وَمَنْ لي بهـا / وأَين السَّــرِيُّ من المَوْصِلِ -2
Transliteració
ولا كالرُّصَافَةِ مِنْ مَنْزِلٍ سقتهُ السحائبُ صوبَ الوَلي
walā karruṣāfati min manzilin saqathu ssaḥāʔibu ṣawba lwalīyi -1
أَحِنُّ إِليها وَمَنْ لي بها وأَين السَّرِيُّ من المَوْصِلِ
ʔaḥinnu ʔilayha waman lī bihā waʔayna ssariyyu min almawṣili -2
Fonts consultades
1. Arruṣāfī 1989 (
Dīwān), poema 48, ps. 124;
2. Adab.com 2005
3. Al Hakawati.net (pdf), p. 43 [41];
4. Almaqqarī 1995 (I: 177, notes 2 i 3);
5. Ibn Ḫalliqān 1994 (IV: ps. 433): explicació del gentilici Arruṣāfī i de les distintes Russafes del món islàmic;
6. Nykl,
Muḥ. (pdf), p. 118 [119].
Traduccions
1. Garulo 1980, p. 43, poema 5: “La Ruṣāfa de Valencia”;
2. Nykl 1946, p. 327;
\ Garulo 1980
¡No hay morada cual la Ruṣāfa!
Lluvias primaverales le dan las nubes.
La nostalgia por ella y por los míos
me hace sufrir como al poeta de Mosul.
[Nota de Garulo]: Se refiere a al-Sarī ibn Aḥmad al-Kindī al-Raffāʔ (m. h. 976), que vivió en la corte de Sayf al Dawla en Alepo. Igual que al-Ruṣāfī, era sastre de arreglos y vivió lejos de su tierra natal, Mosul, la mayor parte de su vida. [Consultar Al-Maqqarī i Ibnu Ḫalliqān (II, pàgs. 359-362)]
\ Nykl 1946
1. There is no dwellign like Ar-Ruṣafa,
May clouds pour over it their friendly streams!
2. How I long for it, how I wish I were there!
\ Jàfer 2010
Versió 1
1. No hi ha un recer com la Russafa
La reguen núvols generosos de primavera.
2. L’enyore i també la gent que hi tinc.
[Digueu-me]: On és Sarīyyu el de Mosul?
Versió 2
1. D’habitatge, no n’hi ha com la Russafa.
2. Pel temps de les pluges el reguen els núvols.
3. Me n’enyore i també de la gent que hi tinc.
4. I Sarīyu el de Mosul, sabeu on para?
Capella de Ministrers / Ensemble Akrami: El jardí perdut.
