Sobre el blog


Aquest blog és dedicat a la poesia araboandalusina (الشعِْرُ الانْدَلُسِي), és a dir a la poesia escrita en àrab en els territoris d'Al-Andalús. Hi anirem recollint informació, imatges, textos, enllaços a vídeos i àudios que hi estiguen relacionats.

Sigueu benvinguts i gaudiu-ne: són petits i grans tresors que hem d'anar recuperant i incorporant a poc a poc a la nostra tradició actual. Sempre que ens siga possible mirarem de localitzar els textos poètics en àrab i confrontar-los amb les traduccions, si és que existeixen, en qualsevol llengua entenedora per a nosaltres (les romàniques i l'anglés, de moment). Qualsevol aportació o correcció serà ben rebuda.

Gràcies!

Salvador Jàfer i Sanxis

València, 25-26 d'agost de 2010. Lluna plena en la Verge.

dilluns, 6 de setembre de 2010

Hind / هند (s. VIh/XIIc), la llaütista poeta



HIND / ‎هند
‎(Xàtiva, s. VIh/XIIc)‎

Referències

‎•‎ Al-Maqqarī 1995, Nafḥ, vol. XI (índex), p. 115: .‎هند (جارية ابن مسلمة الشاطبي) : (6) 67.‏‎ .‎
‎•‎ EA, DAOA 2002, I, [126], p. 258.‎
‎•‎ Gallega 1996, ps. 45-46.‎
‎•‎ Ibn al-Abbār 1887-1889, ed. Codera = Takmila ([1915], “Apéndice…”, ed. Alarcón ‎y G. Palencia), núm. 2886; [Garulo 1986, p. 151].‎
‎•‎ Kaḥḥāla 1962, A‘lam an-nisā’..., V, 239, i V, 252: [Garulo 1986, p. 151].‎
‎•‎ Nykl 1946, p. 330.‎
‎•‎ Piera 2000,p. 62-63.‎
‎•‎ Rubiera / Epalza 1987, Xàtiva musulmana, p. 162.‎

Dades biogràfiques


‎\ Garulo 1986 = Teresa Garulo, Dīwān de las poetisas de Al-Andalus, Madrid, Hiperión, 1986, ‎ps. 95-96.‎

Només se sap d’aquesta poetessa que era esclava d’un tal Abū ‎Muḥammad ‘Abd Allāh b. Maslama aš-Šāṭibī. La seua formació, de la qual ‎no es parla, és la d’una esclava cantora i, com a virtuosa del llaüt, se ‎l’esmenta en les històries de la música àrab ‎, que es complauen a citar els ‎versos que li adreçà Abū ‘Āmir Muḥammad b. Yannaq [o Yanniq = Ènnec]‎ ‎, ‎metge de Xàtiva, mort a final de 547h/1153c, on la convida a sa casa ‎perquè toque el llaüt. Hind va contestar acceptant la invitació amb uns ‎versos que són l’únic poema que s’ha trobat d’aquesta poetessa, però és ‎possible que n’hi haja més en una obra encara inèdita d’as-Suyūṭī.‎

‎\ 2000 Piera, p. 63.‎

Un poema d’Arruṣāfī diu:‎

En les arenes on jau Hind, du rosada la brisa?‎
Ara és un record que m’omple el cor
com la brasa del foguer porta la flama.‎
Sol repasse aquell temps dolç de la vida,‎
quan trobar els amics era fàcil encara
i més fàcil, llavors, compartir-ne els desigs.‎

Textos‎\ 1995‎‏ نفح ‏‎ ‎‏ =‏Nafḥ, VI, p. 67.‎

وَمِنهُنَّ هِندُ جَارِيَةٌ أبِِي مُحَمَّدٌ عَبدِ اللّهِ بِنِ مَسلَمَةٍ الشَّاطِبِي ، وكَاَنَت أدِيبةً شَاعِرَة، ‏كَتَبَ إلَيهَا أبُو عَامِرُ بنِ يَنَّقٍ يَدعُوهَا ِللحُضُورِ عِندَهُ بِعُودِهِا : [الكَامِلُ]‏

wa mínhunna Híndu, ŷārīatun ’Abī Muḥámmadin ‘Abdu Llāhi bni ‎Musálmatin Aš-Šāṭibī, wa kānat ’adībatan šā‘ira, kátaba ’ilayhā ’Abū ‎‎‘Āmiru bnu Yánniq yad‘ūhā lilḥuḍūri ‘indahu bi‘ūdihā:‎

I entre elles, Hind, esclava de ’Abī Muḥámmadin ‘Abdu Llāhi ‎bni Musálmatin Aš-Šāṭibī, era escriptora i poetessa, ’Abū ‘Ámiru ‎bnu Yánneq li va escriure convidant-la a visitar sa casa amb el ‎seu llaüt:‎

يَا هِندُ ، هَل لَكِ فِي زِيَارَةِ فِـتيَةٍ نَبَذُوا المحارمَ غَيرَ شُـربِ السَلـسَلِ
سَمِعُوا البَلابِلَ قَد شَدَوْا فََتَذَكَّرُوا نَغَمَـاتِ عُودِكِ فِـي الثَّقِـيلِ الأوَّلِ

El poema d’Ibn Yanneq on convida Hind a la reunió diu:‎

‎[1] yā Hindu, hal laki fī ziyāratin fítyatin /‎
nabadū lmuḥārima ġayra šurbi lsálsali?‎

‎[2] sámi‘ū lbalābila qad šádaw fataḏákkarū /‎
naġamāti ‘ūdiki fī ṯṯaqīli l’áwwali
.‎

Podries‏ ‏venir, Hind, a visitar uns joves
que defugen l’il·lícit i sols beuen aigua fresca?‎
Han sentit els rossinyols cantar i han recordat
les melodies de to greu del teu llaüt‎.‎
فَكَتَبَت إَليهِ فِي ظُهرِ رفعته: [الكامل]‏

I Hind va contestar al dors del missatge en la mateixa ‎mètrica i rima:‎
يَـا سيّـدًا حـازَ العُـلا عَن سـادةٍ شُـمِّ الأنـوفِ مِنَ الـطرازِ الأوَّلِ
حَسْبِي مِنَ الإسْرَاعِ نَـحُوكَ أَنـــَنِي كُنْتُ الجَوَابَ مَع الرَّسُولِ المُـقْبِـلِ

‎[1] yā sayyīdan, ḥāza l‘ulā ‘an sādatin / ‎
šummi l’unūfi mina ṭṭirāzi l’áwwali

‎[2] ḥasbī mina l ’isra‘i naḥūka ’ánnanī /‎
kuntu lŷawāba ma‘ rrasūli lmúqbili
.‎

‎[1] Senyor que posseeixes la noblesa ‎
d’antics i altius magnificents senyors,‎
‎[2] en el meu afany per acudir a tu‎
em basta ser jo sola la resposta:‎
hi aniré amb el pròxim missatger‎‎.‎
‎\ Nykl 1946, p. 330.‎

HIND the ğāriya of Abū Muḥammad ‘Abdallāh ibn Maslama aš-Šāṭibī, had the ‎reputation of being a clever singer and lute-player. In response to a distich sent her by ‎Abū ‘Āmir ibn Yannaq (Anal., II, p. 634) she went to the assembly of young literati, and ‎improvised:‎
‎1.‎ My lord, who have achieved a lordly glory,‎
Of the finest make-up, noble pride:‎
‎2.‎ The best proof of my hastening to your mağlis is that
I myself am the reply coming with your messenger.‎
She wrote these lines on the back of Ibn Yannaq’s letter.‎

‎\ Rubiera / Epalza 1987, p. 162.‎

A la primera meitat del segle XII, apareix un altre poeta nascut a Xàtiva i una ‎il·lustre família de savis i estudiosos. Abu Àmir Ibn Iànnic portava un nom de família ‎d’origen cristià, muladí, ja que Iànnic és la transcripció d’Ínyic (Íñigo) [Énnec]. Aquest ‎poeta era metge, deixeble d’un dels Abenzoar, il·lustre família de metges andalussins, ‎un dels quals va viure a Xàtiva en el segle XII. Però Abu Àmir Ibn Iànnic era sobretot ‎poeta, ofici que no és incompatible amb la medicina. Un dels seus versos té l’interés de ‎ser un bitllet escrit a una esclava anomenada Hind, propietat d’Abu Muhàmmad ‎Abdàl·lah Ibn Maslama de Xàtiva. Aquesta esclava tocava el llaüt –recordem els músics ‎de la Pica de Xàtiva—i era també poetessa, única veu femenina a Xàtiva entre tants ‎homes que detentaven la cultura àrab oficial. Ibn Iànnic li va escriure invitant-la a ‎anar a casa seua, a tocar el llaüt, amb els versos següents:‎
‎«O Hind! ¿Voldries visitar uns joves‎
que cap pecat no fan sinó beure vi lleuger?‎
Han sentit cantar el rossinyol
i han recordat les melodies de to greu
del teu llaüt.»‎
Hind va respondre:‎
‎«O senyor! La noblesa ultrapassa els poderosos,‎
gent orgullosa vestida de brocats!‎
Em basta, per a córrer cap a tu,‎
que m’envies resposta amb un missatger»‎
‎(Al-Maqqarî, IV, 292-293)‎

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

L'eloqüència i la saviesa

Sobre l’eloqüència i la saviesa

قال النبيّ صلعم :

"انَّ من البيان لَسحرًا

وان من الشعر حِكَمًا"

El Profeta (que Allāh el beneeixi i li doni pau!) digué: “Certament, hi ha encant en l’eloqüència, i certament, hi ha saviesa en la poesia.”

Ṭabaqātu š-Šāfiʕīyati l-kubrà