HIND / هند
(Xàtiva, s. VIh/XIIc)
Referències
• Al-Maqqarī 1995, Nafḥ, vol. XI (índex), p. 115: .هند (جارية ابن مسلمة الشاطبي) : (6) 67. .
• EA, DAOA 2002, I, [126], p. 258.
• Gallega 1996, ps. 45-46.
• Ibn al-Abbār 1887-1889, ed. Codera = Takmila ([1915], “Apéndice…”, ed. Alarcón y G. Palencia), núm. 2886; [Garulo 1986, p. 151].
• Kaḥḥāla 1962, A‘lam an-nisā’..., V, 239, i V, 252: [Garulo 1986, p. 151].
• Nykl 1946, p. 330.
• Piera 2000,p. 62-63.
• Rubiera / Epalza 1987, Xàtiva musulmana, p. 162.
Dades biogràfiques
\ Garulo 1986 = Teresa Garulo, Dīwān de las poetisas de Al-Andalus, Madrid, Hiperión, 1986, ps. 95-96.
Només se sap d’aquesta poetessa que era esclava d’un tal Abū Muḥammad ‘Abd Allāh b. Maslama aš-Šāṭibī. La seua formació, de la qual no es parla, és la d’una esclava cantora i, com a virtuosa del llaüt, se l’esmenta en les històries de la música àrab , que es complauen a citar els versos que li adreçà Abū ‘Āmir Muḥammad b. Yannaq [o Yanniq = Ènnec] , metge de Xàtiva, mort a final de 547h/1153c, on la convida a sa casa perquè toque el llaüt. Hind va contestar acceptant la invitació amb uns versos que són l’únic poema que s’ha trobat d’aquesta poetessa, però és possible que n’hi haja més en una obra encara inèdita d’as-Suyūṭī.
\ 2000 Piera, p. 63.
Un poema d’Arruṣāfī diu:
En les arenes on jau Hind, du rosada la brisa?
Ara és un record que m’omple el cor
com la brasa del foguer porta la flama.
Sol repasse aquell temps dolç de la vida,
quan trobar els amics era fàcil encara
i més fàcil, llavors, compartir-ne els desigs.
Textos\ 1995 نفح =Nafḥ, VI, p. 67.
وَمِنهُنَّ هِندُ جَارِيَةٌ أبِِي مُحَمَّدٌ عَبدِ اللّهِ بِنِ مَسلَمَةٍ الشَّاطِبِي ، وكَاَنَت أدِيبةً شَاعِرَة، كَتَبَ إلَيهَا أبُو عَامِرُ بنِ يَنَّقٍ يَدعُوهَا ِللحُضُورِ عِندَهُ بِعُودِهِا : [الكَامِلُ]
wa mínhunna Híndu, ŷārīatun ’Abī Muḥámmadin ‘Abdu Llāhi bni Musálmatin Aš-Šāṭibī, wa kānat ’adībatan šā‘ira, kátaba ’ilayhā ’Abū ‘Āmiru bnu Yánniq yad‘ūhā lilḥuḍūri ‘indahu bi‘ūdihā:
I entre elles, Hind, esclava de ’Abī Muḥámmadin ‘Abdu Llāhi bni Musálmatin Aš-Šāṭibī, era escriptora i poetessa, ’Abū ‘Ámiru bnu Yánneq li va escriure convidant-la a visitar sa casa amb el seu llaüt:
يَا هِندُ ، هَل لَكِ فِي زِيَارَةِ فِـتيَةٍ نَبَذُوا المحارمَ غَيرَ شُـربِ السَلـسَلِسَمِعُوا البَلابِلَ قَد شَدَوْا فََتَذَكَّرُوا نَغَمَـاتِ عُودِكِ فِـي الثَّقِـيلِ الأوَّلِ
El poema d’Ibn Yanneq on convida Hind a la reunió diu:
[1] yā Hindu, hal laki fī ziyāratin fítyatin /
nabadū lmuḥārima ġayra šurbi lsálsali?
[2] sámi‘ū lbalābila qad šádaw fataḏákkarū /
naġamāti ‘ūdiki fī ṯṯaqīli l’áwwali.
Podries venir, Hind, a visitar uns joves
que defugen l’il·lícit i sols beuen aigua fresca?
Han sentit els rossinyols cantar i han recordat
les melodies de to greu del teu llaüt.
فَكَتَبَت إَليهِ فِي ظُهرِ رفعته: [الكامل]
I Hind va contestar al dors del missatge en la mateixa mètrica i rima:
يَـا سيّـدًا حـازَ العُـلا عَن سـادةٍ شُـمِّ الأنـوفِ مِنَ الـطرازِ الأوَّلِحَسْبِي مِنَ الإسْرَاعِ نَـحُوكَ أَنـــَنِي كُنْتُ الجَوَابَ مَع الرَّسُولِ المُـقْبِـلِ
\ Nykl 1946, p. 330.
[1] yā sayyīdan, ḥāza l‘ulā ‘an sādatin /
šummi l’unūfi mina ṭṭirāzi l’áwwali
[2] ḥasbī mina l ’isra‘i naḥūka ’ánnanī /
kuntu lŷawāba ma‘ rrasūli lmúqbili.
[1] Senyor que posseeixes la noblesa
d’antics i altius magnificents senyors,
[2] en el meu afany per acudir a tu
em basta ser jo sola la resposta:
hi aniré amb el pròxim missatger.
HIND the ğāriya of Abū Muḥammad ‘Abdallāh ibn Maslama aš-Šāṭibī, had the reputation of being a clever singer and lute-player. In response to a distich sent her by Abū ‘Āmir ibn Yannaq (Anal., II, p. 634) she went to the assembly of young literati, and improvised:
1. My lord, who have achieved a lordly glory,She wrote these lines on the back of Ibn Yannaq’s letter.
Of the finest make-up, noble pride:
2. The best proof of my hastening to your mağlis is that
I myself am the reply coming with your messenger.
\ Rubiera / Epalza 1987, p. 162.
A la primera meitat del segle XII, apareix un altre poeta nascut a Xàtiva i una il·lustre família de savis i estudiosos. Abu Àmir Ibn Iànnic portava un nom de família d’origen cristià, muladí, ja que Iànnic és la transcripció d’Ínyic (Íñigo) [Énnec]. Aquest poeta era metge, deixeble d’un dels Abenzoar, il·lustre família de metges andalussins, un dels quals va viure a Xàtiva en el segle XII. Però Abu Àmir Ibn Iànnic era sobretot poeta, ofici que no és incompatible amb la medicina. Un dels seus versos té l’interés de ser un bitllet escrit a una esclava anomenada Hind, propietat d’Abu Muhàmmad Abdàl·lah Ibn Maslama de Xàtiva. Aquesta esclava tocava el llaüt –recordem els músics de la Pica de Xàtiva—i era també poetessa, única veu femenina a Xàtiva entre tants homes que detentaven la cultura àrab oficial. Ibn Iànnic li va escriure invitant-la a anar a casa seua, a tocar el llaüt, amb els versos següents:
«O Hind! ¿Voldries visitar uns jovesHind va respondre:
que cap pecat no fan sinó beure vi lleuger?
Han sentit cantar el rossinyol
i han recordat les melodies de to greu
del teu llaüt.»
«O senyor! La noblesa ultrapassa els poderosos,(Al-Maqqarî, IV, 292-293)
gent orgullosa vestida de brocats!
Em basta, per a córrer cap a tu,
que m’envies resposta amb un missatger»
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada