Poesia Araboandalusina الشِّــــعْرُ الأنْدَلُـــــسِي

´Els poemes aràbigo-valencians esperaven la veu de Carles Dénia´

2011-08-07T14:36:00.001+02:00

´Els poemes aràbigo-valencians esperaven la veu de Carles Dénia´:

Carles Dénia, amb l'escriptor i fill predilecte de Gandia Josep Piera, presenten hui de forma oficial l'últim disc del cantant, El paradís de les paraules, a la Universitat d'Estiu de Gandia. Aquest 'matrimoni de fet', com ells descriuen l'experiència d'aquest treball conjunt, tenia molt clar que la ciutat que els ha vist nàixer seria la primera en veure'ls junts musicant aquest recull de versos dels poetes àrabs valencians dels segles X fins al XII. Un espectacle únic amb la música de Carles Dénia i el versos recitats per Josep Piera.

Fins ara, el cantant gandià, amb una llarga tradició musical, havia tractat estils musicals molt diversos, des del jazz, flamenc o el cant d'estil valencià, com va fer al seu darrer disc, Tan alta com va la lluna.

En el nou treball, El Paradís de les paraules, el cantant torna a reprendre la música tradicional valenciana, però ara va més enllà i es retroba amb la cultura andalusí. 'Ha sigut un exercici de llibertat artística. Una meditació en què he intentat extraure dels poemes la música que portaven'. Un projecte que, segons diu, reuneix tota la saviesa musical i estilística que ha anat recollint durant la seua carrera.

Per a Josep Piera, que només té elogis per al seu paisà, 'Carles és la veu que fusiona aquests versos de poetes de fa mil anys. És la veu que aporta eixa modernitat, eixa emoció i sentiments que feien falta a aquests poemes i que encara no havien trobat'.

Grups com Al Tall, Urbàlia Rurana, o el cantant Miquel Gil ja havien musicat alguns versos aràbigo-valencians, però aquest Paradís de les paraules, segons Piera, 'és un treball complet, acoblat a la sensibilitat del cantant. Un treball millor que els que havien fet aquests grups, perquè aquests poemes arèbigo-valencians estaven esperant la veu de Carles Dénia, la seua manera de cantar i interpretar els textos, perquè aquests poemes són molt més intimistes, són poemes de jardí i no poemes de plaça'.

El disc és la prova d'un ressorgiment de la música tradicional valenciana, que lluny d'ideologies i militància política pretén reunir textos i tradicions dels avantpassats que van viure a les terres valencianes i que hui en dia, sobretot la gent més jove, està acoblant-los a l'època actual, això sí, aportant la visió personal de cada grup o solista. Per a Josep Piera 'aquesta generació més jove està aportant una visió nova, no arqueològica'. El disc Paradís de les paraules es presenta hui a les 22.30 hores a la Casa de la Marquesa de Gandia. L'entrada és gratuïta.

C. Escribano - Gandia (Levante-EMV)

قصيدة لابن عربي - Ibn Arabi

2011-07-11T15:42:00.000+02:00

امينة العلوي .. اعتماد Amina Alaoui .. Ea'temad

2011-07-11T15:34:00.000+02:00

Umm Kulthum ( أم كلثوم ) live; "Enta Omri" (English subtitles)

2011-02-27T10:53:00.000+01:00

Ar-Ruṣāfī de València / الرصافي البلنسي : ‎«D’habitatge, no n’hi ha com la Russafa.»‎

2010-09-15T21:04:00.005+02:00

AR-RUṢĀFĪ DE VALÈNCIA‎ / الرصافي البلنسي

‎(Russafa de València, ?, - Màlaga, 572h/1177c)‎

Dades biogràfiques

-ʔIbnu Ḥalliqān 1994, IV, pàgs. 432-433, biografia núm. 671, 3 poemes (D46, 6 ‎versos; D20, 2 versos; D3); data i lloc de la mort, explicació del gentilici i de les ‎distintes Russafes del món islàmic.‎

‎

-Ar-Ruṣafī 1980 = Ar-Ruṣafī de Valencia, Poemas, traducción e introducción de T. Garulo, Madrid, Hiperión, 1980, pàgs. 21-28.

Nasqué a la Russafa ‎ de València, ciutat que va cantar amb ‎encesa nostàlgia, i es traslladà amb la família, quan encara era ‎jove, a Màlaga, on va residir fins a la mort, ocorreguda el 1177 ‎‎(572 de l’hègira). Tenim molt poques dades sobre la seua vida. ‎Sabem que no es va casar mai i que era sastre de retocs, un ofici ‎que li va permetre prescindir de mecenes i d’haver de recórrer a ‎elogiar els poderosos per guanyar-se la vida, una independència ‎de què es mostrava orgullós. ‎

Ar-Ruṣāfī tingué la fama de ser el millor poeta del seu temps: els ‎seus poemes descriptius i bàquics són recollits en diverses ‎antologies. Era un poeta neoclàssic, culte i arcaïtzant. Va seguir ‎les petges d’Ibn u Ḫafāğah i d’Ibnu z-Zaqqāq. La seua poesia canta ‎els temes tradicionals: les vetlades dedicades al vi, la descripció ‎de joves, l’amor, els elogis a personatges o les elegies a la mort ‎dels amics.‎

Els crítics àrabs contemporanis el comparen sovint amb ‎l’abbàssida Ibnu r-Rūmī pels seus intents de renovar les ‎metàfores i de crear imatges noves, però en ar-Ruṣāfī domina la ‎imatge visual sobre el concepte intel·lectual.‎

ولا كالرُّصَافَةِ مِنْ مَنْزِلٍ

سقتهُ السحائبُ صوبَ الوَلي‎ ‎/ ولا كالرُّصَافَةِ مِنْ مَنْزِلٍ‎ -1‎
أَحِنُّ إِليها وَمَنْ لي بهـا / وأَين السَّــرِيُّ من المَوْصِلِ ‎-2‎

Transliteració

ولا كالرُّصَافَةِ مِنْ مَنْزِلٍ سقتهُ السحائبُ صوبَ الوَلي

walā karruṣāfati min manzilin saqathu ssaḥāʔibu ṣawba lwalīyi -1‎

‎ أَحِنُّ إِليها وَمَنْ لي بها وأَين السَّرِيُّ من المَوْصِلِ

ʔaḥinnu ʔilayha waman lī bihā waʔayna ssariyyu min almawṣili -2‎

Fonts consultades

‎1.‎ Arruṣāfī 1989 (Dīwān), poema 48, ps. 124;‎
‎2.‎ Adab.com 2005
‎3.‎ Al Hakawati.net (pdf), p. 43 [41]; ‎
‎4.‎ Almaqqarī 1995 (I: 177, notes 2 i 3); ‎
‎5.‎ Ibn Ḫalliqān 1994 (IV: ps. 433): explicació del gentilici Arruṣāfī i de les distintes ‎Russafes del món islàmic; ‎
‎6.‎ Nykl, Muḥ. (pdf), p. 118 [119].‎

Traduccions

‎1.‎ Garulo 1980, p. 43, poema 5: “La Ruṣāfa de Valencia”; ‎
‎2.‎ Nykl 1946, p. 327;

\ Garulo 1980‎

¡No hay morada cual la Ruṣāfa!‎
Lluvias primaverales le dan las nubes.‎
La nostalgia por ella y por los míos
me hace sufrir como al poeta de Mosul.‎

[Nota de Garulo]: Se refiere a al-Sarī ibn Aḥmad al-Kindī al-Raffāʔ (m. h. 976), que vivió en la ‎corte de Sayf al Dawla en Alepo. Igual que al-Ruṣāfī, era sastre de arreglos y vivió lejos de su tierra natal, ‎Mosul, la mayor parte de su vida. [Consultar Al-Maqqarī i Ibnu Ḫalliqān (II, pàgs. 359-362)]‎

\ Nykl 1946‎

‎1.‎ There is no dwellign like Ar-Ruṣafa,‎
May clouds pour over it their friendly streams!‎
‎2.‎ How I long for it, how I wish I were there!‎

\ Jàfer 2010

Versió 1

1.‎ No hi ha un recer com la Russafa
La reguen núvols generosos de primavera.‎
2.‎ L’enyore i també la gent que hi tinc.
[Digueu-me]: On és Sarīyyu el de Mosul?‎

Versió 2

1.‎ D’habitatge, no n’hi ha com la Russafa.‎
‎2.‎ Pel temps de les pluges el reguen els núvols.‎
3.‎ Me n’enyore i també de la gent que hi tinc.‎
4.‎ I Sarīyu el de Mosul, sabeu on para?

Capella de Ministrers / Ensemble Akrami: El jardí perdut.

ʔIbnu Ḫafāğah / ‎إبن خفاجة : ‎«Alandalús, paradís de l'eternitat»‎

2010-09-13T19:31:00.007+02:00

ʔIbnu Ḫafāğah / ‎إبن خفاجة

‎(Alzira, 350h/1058c — 533h/1138c)‎

الأندلس جنَّة الخُلدِ

‎يا أهْـلَ أندلــس لله درُكـم ُ / ماء و ظــلٌ و أنهار و أشجــارُ
‎ما جَنة الخُلد إلا في دِياركُمُ / ولـو تخيرتُ هـــذا كـنتُ أختــارُ
‎لا تحسبوا في غد أن تدخلوا سَقَرا / فليس تُدخلُ بعد الجنةِ النارُ

ALANDALÚS, PARADÍS DE L'ETERNITAT

al-ʔandalus ğannatu l-huldi

yā ʔahla ʔandalusin li-llāhi darrukum /‎
maʔun wa ẓillun wa ʔanhāru wa ašğāru
mā ğannatu l-ḫuldi ʔillā fī diyārikum /‎
wa law taḫayyartu hāḏā kuntu ʔaḫtāru /‎
lā tuḥsabū fī ġad ʔan tadḫulū saqaran /‎
fa-laysa tudḫalu baʕada l-ğannati n-nāru

‎\ M. Sobh i J. Piera 1986, pàg. 11.‎

‎[Español]‎

‎¡Oh, gente de al-Andalus, qué dichosos sois!‎
Agua, sombra, ríos y árboles.‎
El paraíso de la Eternidad
no está más que en vuestra patria.‎
Si yo escogiera, por éste optaria.‎
No temáis entrar en el infierno:‎
no se castiga con la desdicha
a quienes ya viven en el paraíso.‎

‎[Català]‎

Gent d'al-Andalús, quin goig el vostre!‎
Aigua i ombra teniu, amb rius i arbres.‎
El paradís etern és a ca vostra.‎
Si em deixaren triar, meu me’l faria.‎
Viviu-lo. No tingueu por de l'infern.‎
No s’entra al foc després del paradís.‎

‎\ J. Piera i Josep R. Gregori, 2007, pàg. 18.‎

Andalusins, quin goig el vostre!‎
Aigua i ombra teniu, amb rius i arbres.‎
El paradís etern és a ca vostra.‎
Si em deixaren triar, meu me'l faria.‎
Viviu-lo! No tingueu por de l'infern.‎
Del paradís al foc, no s'hi va mai.‎

Amina Alaoui: http://open.spotify.com/track/6iYll8tMxuklSWzEtmLDYP

ʔIbnu ʕArabī de Múrcia / إبن عربي‏ : «La religió de l'amor»

2010-09-08T17:41:00.006+02:00

ʔIBNU ʕARABĪ = إبن عربي‏

(Múrcia, 560h/1165 — Damasc, 638h/1240c)‎

ترجمان الأشواق - ديوان الشيخ الأكبر محي الدين بن عربي الحاتمي الأندلسي

موال :
 
لقد صار قلبي قابلا كل صورة
فمرعى لغزلان و بيت لأوثان
و دير لرهبان و كعبة طائف
و ألواح توراة و مصحف قرآن
أدين بدين الحب أنى توجهت
ركائبه فالحب ديني و إيماني

«El meu cor ha adoptat totes les formes.
Ha estat pastura de gaseles i un convent per a monjos cristians,
un temple per als ídols i la Ka'ba d'un pelegrí,
les taules d'una Torah i les pàgines d'un Alcorà.
Sóc de la religió de l'amor: allà on apareguen els camells de l'amor,
allà l'amor és la meua religió i la meua fe.»

Apud Robert I. Burns, Moros cristians i jueus en el regne croat de València, València, 1987.

www.ibnarabisociety.org

Hind / هند (s. VIh/XIIc), la llaütista poeta

2010-09-06T13:30:00.005+02:00

HIND / ‎هند

‎(Xàtiva, s. VIh/XIIc)‎

Referències

‎•‎ Al-Maqqarī 1995, Nafḥ, vol. XI (índex), p. 115: .‎هند (جارية ابن مسلمة الشاطبي) : (6) 67.‏‎ .‎
‎•‎ EA, DAOA 2002, I, [126], p. 258.‎
‎•‎ Gallega 1996, ps. 45-46.‎
‎•‎ Ibn al-Abbār 1887-1889, ed. Codera = Takmila ([1915], “Apéndice…”, ed. Alarcón ‎y G. Palencia), núm. 2886; [Garulo 1986, p. 151].‎
‎•‎ Kaḥḥāla 1962, A‘lam an-nisā’..., V, 239, i V, 252: [Garulo 1986, p. 151].‎
‎•‎ Nykl 1946, p. 330.‎
‎•‎ Piera 2000,p. 62-63.‎
‎•‎ Rubiera / Epalza 1987, Xàtiva musulmana, p. 162.‎

Dades biogràfiques

‎\ Garulo 1986 = Teresa Garulo, Dīwān de las poetisas de Al-Andalus, Madrid, Hiperión, 1986, ‎ps. 95-96.‎

Només se sap d’aquesta poetessa que era esclava d’un tal Abū ‎Muḥammad ‘Abd Allāh b. Maslama aš-Šāṭibī. La seua formació, de la qual ‎no es parla, és la d’una esclava cantora i, com a virtuosa del llaüt, se ‎l’esmenta en les històries de la música àrab ‎, que es complauen a citar els ‎versos que li adreçà Abū ‘Āmir Muḥammad b. Yannaq [o Yanniq = Ènnec]‎ ‎, ‎metge de Xàtiva, mort a final de 547h/1153c, on la convida a sa casa ‎perquè toque el llaüt. Hind va contestar acceptant la invitació amb uns ‎versos que són l’únic poema que s’ha trobat d’aquesta poetessa, però és ‎possible que n’hi haja més en una obra encara inèdita d’as-Suyūṭī.‎

‎\ 2000 Piera, p. 63.‎

Un poema d’Arruṣāfī diu:‎

En les arenes on jau Hind, du rosada la brisa?‎
Ara és un record que m’omple el cor
com la brasa del foguer porta la flama.‎
Sol repasse aquell temps dolç de la vida,‎
quan trobar els amics era fàcil encara
i més fàcil, llavors, compartir-ne els desigs.‎

Textos‎\ 1995‎‏ نفح ‏‎ ‎‏ =‏Nafḥ, VI, p. 67.‎

وَمِنهُنَّ هِندُ جَارِيَةٌ أبِِي مُحَمَّدٌ عَبدِ اللّهِ بِنِ مَسلَمَةٍ الشَّاطِبِي ، وكَاَنَت أدِيبةً شَاعِرَة، ‏كَتَبَ إلَيهَا أبُو عَامِرُ بنِ يَنَّقٍ يَدعُوهَا ِللحُضُورِ عِندَهُ بِعُودِهِا : [الكَامِلُ]‏

wa mínhunna Híndu, ŷārīatun ’Abī Muḥámmadin ‘Abdu Llāhi bni ‎Musálmatin Aš-Šāṭibī, wa kānat ’adībatan šā‘ira, kátaba ’ilayhā ’Abū ‎‎‘Āmiru bnu Yánniq yad‘ūhā lilḥuḍūri ‘indahu bi‘ūdihā:‎

I entre elles, Hind, esclava de ’Abī Muḥámmadin ‘Abdu Llāhi ‎bni Musálmatin Aš-Šāṭibī, era escriptora i poetessa, ’Abū ‘Ámiru ‎bnu Yánneq li va escriure convidant-la a visitar sa casa amb el ‎seu llaüt:‎

يَا هِندُ ، هَل لَكِ فِي زِيَارَةِ فِـتيَةٍ نَبَذُوا المحارمَ غَيرَ شُـربِ السَلـسَلِ
سَمِعُوا البَلابِلَ قَد شَدَوْا فََتَذَكَّرُوا نَغَمَـاتِ عُودِكِ فِـي الثَّقِـيلِ الأوَّلِ

El poema d’Ibn Yanneq on convida Hind a la reunió diu:‎

‎[1] yā Hindu, hal laki fī ziyāratin fítyatin /‎
nabadū lmuḥārima ġayra šurbi lsálsali?‎
‎[2] sámi‘ū lbalābila qad šádaw fataḏákkarū /‎
naġamāti ‘ūdiki fī ṯṯaqīli l’áwwali.‎

Podries‏ ‏venir, Hind, a visitar uns joves
que defugen l’il·lícit i sols beuen aigua fresca?‎
Han sentit els rossinyols cantar i han recordat
les melodies de to greu del teu llaüt‎.‎

فَكَتَبَت إَليهِ فِي ظُهرِ رفعته: [الكامل]‏

I Hind va contestar al dors del missatge en la mateixa ‎mètrica i rima:‎

يَـا سيّـدًا حـازَ العُـلا عَن سـادةٍ شُـمِّ الأنـوفِ مِنَ الـطرازِ الأوَّلِ
حَسْبِي مِنَ الإسْرَاعِ نَـحُوكَ أَنـــَنِي كُنْتُ الجَوَابَ مَع الرَّسُولِ المُـقْبِـلِ

‎[1] yā sayyīdan, ḥāza l‘ulā ‘an sādatin / ‎
šummi l’unūfi mina ṭṭirāzi l’áwwali
‎[2] ḥasbī mina l ’isra‘i naḥūka ’ánnanī /‎
kuntu lŷawāba ma‘ rrasūli lmúqbili.‎

‎[1] Senyor que posseeixes la noblesa ‎
d’antics i altius magnificents senyors,‎
‎[2] en el meu afany per acudir a tu‎
em basta ser jo sola la resposta:‎
hi aniré amb el pròxim missatger‎‎.‎

‎\ Nykl 1946, p. 330.‎

HIND the ğāriya of Abū Muḥammad ‘Abdallāh ibn Maslama aš-Šāṭibī, had the ‎reputation of being a clever singer and lute-player. In response to a distich sent her by ‎Abū ‘Āmir ibn Yannaq (Anal., II, p. 634) she went to the assembly of young literati, and ‎improvised:‎

‎1.‎ My lord, who have achieved a lordly glory,‎
Of the finest make-up, noble pride:‎
‎2.‎ The best proof of my hastening to your mağlis is that
I myself am the reply coming with your messenger.‎

She wrote these lines on the back of Ibn Yannaq’s letter.‎

‎\ Rubiera / Epalza 1987, p. 162.‎

A la primera meitat del segle XII, apareix un altre poeta nascut a Xàtiva i una ‎il·lustre família de savis i estudiosos. Abu Àmir Ibn Iànnic portava un nom de família ‎d’origen cristià, muladí, ja que Iànnic és la transcripció d’Ínyic (Íñigo) [Énnec]. Aquest ‎poeta era metge, deixeble d’un dels Abenzoar, il·lustre família de metges andalussins, ‎un dels quals va viure a Xàtiva en el segle XII. Però Abu Àmir Ibn Iànnic era sobretot ‎poeta, ofici que no és incompatible amb la medicina. Un dels seus versos té l’interés de ‎ser un bitllet escrit a una esclava anomenada Hind, propietat d’Abu Muhàmmad ‎Abdàl·lah Ibn Maslama de Xàtiva. Aquesta esclava tocava el llaüt –recordem els músics ‎de la Pica de Xàtiva—i era també poetessa, única veu femenina a Xàtiva entre tants ‎homes que detentaven la cultura àrab oficial. Ibn Iànnic li va escriure invitant-la a ‎anar a casa seua, a tocar el llaüt, amb els versos següents:‎

‎«O Hind! ¿Voldries visitar uns joves‎
que cap pecat no fan sinó beure vi lleuger?‎
Han sentit cantar el rossinyol
i han recordat les melodies de to greu
del teu llaüt.»‎

Hind va respondre:‎

‎«O senyor! La noblesa ultrapassa els poderosos,‎
gent orgullosa vestida de brocats!‎
Em basta, per a córrer cap a tu,‎
que m’envies resposta amb un missatger»‎

‎(Al-Maqqarî, IV, 292-293)‎

La periodització de la poesia araboandalusina

2010-08-31T22:02:00.020+02:00

LA POESIA ARABOANDALUSINA

PERIODITZACIÓ I BIBLIOGRAFIA

Seguint la periodització establerta per A. R. Nykl en el seu estudi historicobiogràfic i antòlogic dels poetes andalusins Hispano-Arabic Poetry and its Relations with the Old Provençal Troubadours (Baltimore, 1946), dividim la història de la poesia araboandalusina en cinc grans períodes cronològics que es corresponen amb els esdeveniments polítics claus en la seua evolució a través dels vuit segles d'existència del territori anomenat Al-Andalus o Alandalús, segons F. Corriente.

I. L'emirat i el període califal (92-429h/711-1037c): segles I-Vh/VIII-XI.
II. Els regnes de taifes: s. V/s. XIc.
III. El període almoràvit (485-545h/1095-1149): segles V-VIh/XI-XII.
IV. El període almohade (544-646h/1149-1248): segles VI-VIIh/XII-XIII.
V. El període granadí (646-898h/1248-1492): segles VII-Xh/XIII-XIV.

Les dates les donarem, sempre que siga possible, en anys i segles de l'hègira (h) i en anys i segles de la datació cristiana (c) actual. En les etiquetes de cada entrada farem constar el període o períodes a què fem referència: període I, II, III, IV o V.

Per a iniciar-se en la història i en la cultura d'Al-Andalús:

Arié 1984 = Arié, Rachel. España musulmana (Siglos VIII-XV), t. III de Historia de España, dirigida por el professor M. Tuñón de Lara. Barcelona: Labor, 1984.
Burckhardt 1979 = Burckhardt, Titus. La civilización hispano-árabe. Trad. esp. de R. Kuhne Brabant, Madrid, Alianza Editorial, 1979. Trad. de Die maurische Kultur in Spanien, 1970.
Castilla 2004 = Castilla Brazales, Juan. Andalusíes. La memoria custodiada, 2 vols. Granada: Junta de Andalucía / Fundación El legado andalusí, 2004.
Chejne 1974 = Chejne, Anwar G. Historia de España musulmana. Traducció esp. de Muslim Spain. Its History and Culture. The University of Minnesota, 1974.
Dozy 1984 = Dozy, Reinhart P. Historia de los musulmanes de España. 4 vols.: I: Las guerras civiles; II: Cristianos y renegados; III: El califato; IV:Los reyes de taifas. Madrid: Turner, 1984.
González 2006 = González Ferrín, Emilio. Historia general de Al Ándalus. Europa entre Oriente y Occidente. Córdoba: Almuzara, 2006.
Jayyusi 1992-93 = Jayyusi, Salma Khadra. The Legacy of Muslim Spain, 2 vols. Leiden / Boston / Koln: Brill, 1992-93.
Vernet 1999 = Vernet, Juan. Lo que Europa debe al Islam de España. Barcelona: Quaderns Crema, 1999.
Vernet 2001 = Vernet, Juan. Los orígenes del islam. Barcelona: El Acantilado, 2001.

Per a l'estudi de la literatura àrab en general i de la poesia andalusina en particular:

Beneito 2004 = Beneito, Pablo. La taberna de las luces. Poesía sufí de al-Andalus y el Magreb (del siglo XII al siglo XX). Selección, presentación y traducción de Pablo Beneito. Murcia: Editora Regional de Murcia, 2004.
Corriente 1980 = Corriente, Federico. Gramática, métrica y texto del cancionero hispanoárabe de Aban Quzmán. Madrid, Instituto Hispano-Árabe de Cultura, 1980.
Corriente 1988 = Corriente, Federico. Poesía dialectal árabe y romance en Alandalús (Cejeles y xarajāt de muwaššaḥāt). Madrid: Gredos, 1988.
Frenk 1975 = Frenk, Margit. Las jarchas mozárabes y los comienzos de la lírica románica. México, ‎El Colegio de México, 1975.‎
Galmés 1994 = Galmés de Fuentes, Álvaro. Las jarchas mozárabes. Forma y significado. Barcelona: Crítica, 1994.
Galmés 1996 = Galmés de Fuentes, Álvaro. El amor cortés en la lírica árabe y en la provenzal. Madrid: Cátedra, 1996.
Galmés 1999 = Galmés de Fuentes, Álvaro. Ramón Llull y la tradición árabe. Barcelona, Quaderns Crema, 1999.
García 1971 = García Gómez, Emilio. Poemas arabigoandaluces. Madrid: Espasa-Calpe, 1971. Primera edició: 1940.
García 1975 = García Gómez, Emilio, Las jarchas romances de la serie árabe en su marco. Edición en caracteres latinos, versión española en calco rítmico y estudio de 43 moaxajas andaluzas (1965), Barcelona, Seix Barral.
García 1978 (1942) = García Gómez, Emilio. El libro de las banderas de los campeones de Ibn Sa‘īd al-Magribī. Barcelona: Seix Barral, 1978. Primera edició: Madrid, Instituto de Valencia de Don Juan, 1942.
Garulo 1986 = Garulo, Teresa. Dīw~n de las poetisas de al-Andalus. Madrid. Hiperión, 1986.
Garulo 1998 = Garulo, Teresa. La literatura árabe de Al-Andalus durante el siglo XI. Madrid: Ediciones Hiperión.
Hagerty 1985 = Hagerty, Miguel José. Ajimez. Antología de la lírica andalusí. Poesía. Ed. bilingüe. Granada: Anel, 1985.
Monroe 2004 = Monroe, James T. Hispano-Arabic Poetry. A Student Anthology. Piscataway, NJ (USA): Gorgias Press, 2004.
Nykl 1946 = Nykl, Alois Richard. Hispano-Arabic Poetry and its relations with the Old ‎Provençal Troubadours. Baltimore, 1946.
Nykl 1949 = Nykl, Alois Richard. Muḫtārātun min aš-šiʕri l-ʔandalusī. Edició digital en ‎pdf: Al-Hakawati.
PAA 1984 = Poesía arabigoandaluza. Introducción, selección y traducciones de Darío Cabanelas y María Paz Torres. Dibujos de Manuel Rodríguez Acosta. Torremolinos: Litoral. Revista de la Poesía y el Pensamiento, 1984.
Pérès 1983 (1953) = Pérès, Henri. Esplendor de al-Andalus. La poesía andaluza en árabe clásico en el siglo XI. Sus aspectos generales, sus principales temas y su valor documental. Trad. espanyola de Mercedes García Arenal. Madrid: Hiperión, 1983.
Piera 1983a = Piera, Josep. Els poetes aràbigo-valencians. València: Diputació Provincial, Institució Alfons el Magnànim, 1983.
Piera 1983b = Piera, Josep, Poemes de l'orient d'Al-Andalus, Barcelona, Edicions 62, 1983.
Piera 1995 = Piera, Josep. El paradís de les paraules. Història i poesia a l=Orient d=Al-Àndalus, s. XI-XIII. Barcelona: Edicions 62, 1995.
Piera 2000 = Piera, Josep. El jardí llunyà. Barcelona: Edicions 62, 2000.
Rubiera 1988 = Rubiera Mata, María Jesús. Bibliografía de la literatura hispano-árabe. Alicante: Universidad de Alicante, 1988.
Rubiera 1992 = Rubiera Mata, María Jesús. Literatura hispanoárabe. Madrid: Mapfre, 1992. Edició digital: Alicante, Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes, 2001.
Ṧaqundī 1934 = Al-Ṧaqundī (Abū-l-Walīd Ismā‘īl ibn Muḥammad). Elogio del Islam español (Risāla fī faḍl al-Andalus). Traducción española por Emilio García Gómez. Madrid, 1934. Edició facsímil: Valladolid, 2005.
Schack 1988 = Von Schack, Adolf Friedrich. Poesía y arte de los árabes en España y Sicilia. Traducción española de D. Juan Valera. Con un epílogo biográfico sobre el autor. Madrid, Hiperión, 1988. Primera edició en alemany: 1865. Primera edició de la traducció: 1881.
Sobh 2002 = Sobh, Mahmud. Historia de la literatura árabe clásica. Madrid: Cátedra, 2002.
Sobh 2009 = Sobh, Mahmud. Trovadores árabes de la Comunidad Valenciana y las Islas Baleares. Antología bilingüe hispano-árabe con introducción y explicación. Altea: Aitana Editorial, 2009.
Veglison 1997 = Veglison Elías de Molins, Josefina. La poesia árabe clásica. Antología presentada, seleccionada y traducida por Josefina Veglison Elías de Molins. Madrid: Ediciones Hiperión ("Poesía Hiperión", 306), 1997.
Vernet 1966 = Vernet, Juan. Literatura árabe (1966). Barcelona: Labor, 1966. Edició utilitzada: 1972,3a ed.
Vernet 1984 = El Corán. Introducción, traducción y notas de Juan Vernet. Barcelona: Planeta, 1984.
Vernet 1990-96 = Las mil y una noches. Traducción, introducción y notas de Juan Vernet, 2 vols. Barcelona: Planeta, 1990, 1996.

Qüestions lingüístiques:

Castells / Cinca 2007 = Castells Criballés, Margarida / Cinca Pinós, Dolors. Diccionari àrab-català. Àrab estàndard modern. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 2007. [=DAC 2007].
Corriente 1980 = Corriente, Federico. Gramàtica árabe. Madrid: Instituto Hispano-Árabe de Cultura, 1980.
Corriente 1986 = Corriente, Federico. Introducción a la gramática y textos árabes. Madrid: Editorial Coloquio, 1986.
Corriente 1988 = Corriente, Federico. Nuevo diccionario español-árabe. Madrid, Instituto Hispano-Árabe de Cultura, 1988.
Corriente 1991 = Corriente, Federico. Diccionario árabe-español. Madrid: Instituto Hispano-Árabe de Cultura, 1991.
Corriente 1991 = Corriente, Federico. Diccionario árabe-español. Barcelona: Editorial Herder.
Corriente 2002 = Corriente, Federico. «Acerca de la transcripción o transliteración del código grafémico árabe al latino, particularmente en su variante castellana». MEAH, SECCIÓN ÁRABE-ISLAM 51 (2002), pàgs. 361-368.
Corriente 2008 = Corriente, Federico. Romania Arabica. Tres cuestiones básicas: arabismos, «mozárabe» y «jarchas». Madrid: Editorial Trotta, 2008.
Corriente et alii 1986 = Corriente, Federico; Galmés de Fuentes, A.; Frago, J.A.; Solà, J.; Ferrando, A.; Rubiera, M.J.; Román del Cerro, J.L.; Epalza, M. de; Alpera, L. Las lenguas prevalencianas. Alicante: Universidad de Alicante, 1986.
Polanco 1988 = Polanco Roig, Lluís Bernat. *Sistemes de representació gràfica de mots àrabs en català+. Sharq Al-Andalus, 5 [1988: 11-30]. Universitat d'Alacant.

ʔIbnu l-ʔAbbār: Poemes de l'exili, 1

2010-08-27T01:57:00.003+02:00

ʔIbnu l-ʔAbbār, poema de l'exili, 1: D80

٨٠

 وقال وهو ببلاد الروم:

[البسيط]

الحمــد للــه لا أهــل ولا ولـد ولا قـرار  ولا صــبر  ولا جلـــد
كان الزمان لنا سلما إلى أمد فعاد حربا لنا لما انفض الأمــد

-- D. núm 80 --

Lloat siga Déu.
Ni família
ni fills
ni repòs,
resignació o fermesa.

La pau se'ns tornà guerra
quan el temps posà un límit
a la nostra il·limitada pau.

Metre: basīţ; rima: đāl

ʔIbnu l-ʔAbbār (València 1199-Tunis 1260)

Traduït de l'àrab per Josefina Veglison Elías de Molins (Universitat de València)

ʔIbnu z-Zaqqāq de València: "Epitafi"

2010-08-26T00:43:00.003+02:00

ابن الزقاق البلنسي

[نفح ، ٦، ١١٠]

[و قال ابن الزقاق: ويقال: إنها مكتوبة على قبره: [الطويل

أإخوانـنا والمََـوت قد حـال دونـنـا وللمـوت حُكْـم نافذ في الخـلائق

سـبـقـتـكـم للمـوت والعـمر طـتـية وأعـلم أن الكل لا بد لاحـقي

بعيشكم أو بأضطجاعي في الثرى ألم نـك في صفـو مِـن العــيش رئـــق

فمن مر بي فليمضِ لي مترحـمـا ولا يـك منـسـيـا وفـاء الأصـــــادق

[1] ’ā ’iẖwānānā, walmawtu qad ḥāla dūnānā / walilmawti ḥukmun nāfidun fī lẖalā’iqi
[2] sabáqtukumu lilmawti wal‘umru ṭayyatun / wa’a‘lamu ’anna lkulla lā budda lāḥiqī
[3] bi‘ayšikumu ’aw bi’aḍṭiŷā‘iya fī ṯṯarà / ’alam naku fī ṣafwin mina l‘ayši ra’iqi
[4] faman marra bī falyamḍi lī mutaraḥḥiman / wa lā yaku mansiyyan wafā’u l’aṣādiqi

Heus ací l'impressionant epitafi que ʔIbnu z-Zaqqāq (m. 528/530=1133/35) de València va compondre per a si mateix:

"De vora vós, amic, m'ha tret la mort,
llei fatal que ens allunya als humans.
Si m'ha tocat d'anar-hi a mi primer,
un dia, potser prompte, vindreu vós.

Per vida vostra i pel meu somni dolç:
no fou un goig el nostre viure ardent?
Pregueu per mi, els qui passeu per la tomba,
i a l'amistat pagueu la fe jurada."

(Josep Piera, Poemes de l'orient d'Al-Àndalus, Barcelona, 1987, p. 50)

"De vuestro lado me robó la muerte,
inexorable ley de los humanos.
En ella os precedí; pero, a la postre,
no tardaremos en hallarnos juntos.

Decid, por vida vuestra y por mi sueño:
¿No fué nuestro vivir una delicia?
Ore por mi quien por mi tumba pase,
y pague a la amistad la fe jurada.

(Ibn Al-Zaqqāq, Poesías, edición y traducción en verso de Emilio García Gómez, Madrid, 1978, ps. 94-95).

Maria del Mar Bonet canta poemes d'ʔUmmu l-Kirām i Nazhūnun al-Ġarnāṭīyah

2010-08-26T00:04:00.016+02:00

Luis Delgado. El hechizo de Babilonia. Poesía femenina andalusí de los siglos XI y XII. Madrid: NubeNegra, 2000.

Maria del Mar Bonet: veu.
Hossam Ramzy: doholla, rik i tabla egípcia.
Jaime Muñoz: kaval.
Luis Delgado: ud oriental, mandolina, t'billat, sonall i programació d'ordinador.

1. ʔUmmu l-Kirāmi bintu l-Muʕtaṣimi bni Ṣumādiḥ ‎(Almeria, s. Vh/XIc)‎ = ‎أُم الكرام بنت المعتصم بن صمادح ‏

‎\ Delgado 2000, tema 2, primera part (= poema 2 de Garulo 1986, poema 1 de Piera 2000)‎.

Español

‎¡Ay! Ojalá supiera el medio de estar con él a solas,‎
y apartar de nosotros los oídos del vigilante.‎
‎¡Qué extraño!‎
A solas quiero estar con un amado
que, aunque se vaya,‎
vive dentro de mí, en mi pecho.‎

English

Oh! That I knew how to get him alone
and escape the ears of our watchful chaperon.‎
How strange!‎
Alone I wish to be with my beloved who,‎
even after taking his leave,‎
lives deep inside my breast.‎

‎\ Garulo 1986, p. 134‎.

Español

‎‎2‎

Ay, ojalá supiera
si hay algún medio de estar solos
donde no lleguen los oídos del espía.‎
‎¡Qué maravilla!‎
A solas quiero estar con un amado
que vive, aunque se vaya, en mis entrañas y en mi pecho.‎

‎[metre ṭawīl, rima bī]‎

‎\ Nykl 1946, ps. 186-187, un poema = Garulo 1986, poema 1; Piera 2000, poema 2.‎

ʔUmmu l-Kirām (germana del poeta ʔAbū Ğaʕfarin ʔibnu l-Muʕtaṣimi bni Ṣumādiḥ (s. XI) = ‎المعتصم بن صمادح‎ ‎‏أبو جعفر إبن) expressà el seu amor per un ‎jove noble, famós per la seva bellesa, anomenat As-Sammār, de Dénia, d’una manera ‎apassionada.

‎\ Piera 2000, ps. 40-41 (biografia); ps. 90-91 (2 poemes).

Català

‎[1]‎

Si Déu volgués mostrar-me
cap mitjà per a poder estar sols
allà on no arribe l’oïda de cap espia,‎
quina meravella seria, Déu meu!‎
Solament vull estar sola amb ell,‎
que al meu pit i al meu ventre viu,‎
tot i ser ara ben lluny.‎

2. Nazhūnun bintu l-Qalāʕīyi l-Ġarnāṭīyah (Granada, s. VIh/XIIc) = ‎نزهون بنت القلاعي الغرناطية‏

‎\ Delgado 2000, pista 2 (segona part).
‎

Español

Sería capaz de cambiar a mi padre
por aquel que abatió las fuerzas de mi cuerpo
‎¡el de los ojos negros!‎
Pasó junto a mi, con sus amigos:‎
‎¡iba cogiendo flores!‎
Recitaba una aleya de sus propias azoras
‎¡buscando recompensa!‎
Me hizo recordar su amor
‎¡otra de sus aleyas!‎
Podría, si hubiera querido, no habérmelo recordado
‎¡después de que yo, ya lo había olvidado!‎
Me abrasó el corazón en ascuas de pasión
‎¡dejándome en este estado!‎
Y esta doncella sigue mostrándole
una pasión ardiente
‎-¡cuando entona su canto!-‎
aunque, si él quisiese que fuese justa
‎¡recelosa se retraería!‎
Él la ama, mas se muestra altanero,‎
y por eso ella canta:‎
‎¡Me desea!‎
Pero cuando me ve, desdeñoso se aparta‎
‎¡Qué marrano!‎
Pero me desea si no me ve
‎¡Me desea!‎

English

I could trade my father
for this man who leaves me weak and limp.‎
The one with the black eyes!‎
He walked right by me with his friends:‎
picking flowers!‎
He recited an aleya with his own azoras
seeking admiration!‎
He made me remember his love
with another of his aleyas!‎
He need not have reminded me of it
after I had already forgotten him!‎
He makes my heart burn in embers of passion
leaving me in such a state as this!‎
And this maiden stills shows him
a burning passion
‎-when his voice rings out in verse!-‎
Though if he wanted I were fair in distrust
I would draw back!‎
He loves her but acts aloof
and that is why he sings:‎
He longs for me if he does not see me
He longs for me!‎
But when his eyes fall upon me,‎
he withdraws in disdain what a swine!‎
But he longs for me if he does not see me
He longs for me!‎

ʔIbnu Zaydūn recorda Balànsiya

2010-08-25T23:49:00.002+02:00

ʔIBNU ZAYDŪN (1003-1070c)

رَاحَتْ فَصَحّ بهَا السّقِيمْ، ريحٌ معطَّرة ُ النّسيمْ

مقبولَة ٌ هبّتْ قبولاً، فَهْيَ تَعْبَقُ في الشَّمِيمْ
أفَضيضُ مِسْكٍ أمْ بَلَنْسِيَة ٌ لريّاهَا نميمْ
بَلَدٌ، حَبِيبٌ أُفْقُهُ، لفتى ً يحلّ بهِ كريمْ

Traduït de [Terés 1965, 292-93] = Textos poéticos árabes sobre Valencia

El gran poeta cordovés ʔIBNU ZAYDŪN, en tornar a Còrdova, després d’una estada a València escrigué un poema que comença:

[1] Arriba a mi una brisa de bàlsem

que guareix la meua adolorida enyorança,

[2] una brisa dolça que bufa de llevant

i dóna fragància a les meues aromes.

[3] És pols de mesc? O és València

que exhala fins ací el seu perfum deliciós?

[4] Terra estimada! Terra benefactora

per a l’home que hi habita...[1]

[1] Metre kāmil, rima īm. — Cfr. Maqqarī, Nafḥu ṭ-Ṭīb, ed. Caire 1949, vol. IV, p. 253 (=Analectes, II, 184). Trad. per Pérès, Poésie, p. 228 ; 2005 Dīwān, poema [80], p. 117, vv. 1-4 (www.marefah.com).